divendres, 26 de setembre del 2014

Importància del pati de la llar d'infants.

El pati és un espai ple de possibilitats per experimentar i descobrir, permet un contacte  directe amb la natura i fer activitats a l’aire lliure. Nens i nenes es troben en un espai natural i ric que afavoreix la curiositat i la descoberta,  en el pati es faciliten les relacions i la convivència i cada criatura pot actuar amb llibertat per jugar, imaginar, crear…

Tenim la sort de poder gaudir d’uns espais exteriors assolellats, grans i tranquils.

El contacte amb un entorn natural agradable i ben estructurat durant els primers anys de vida té efectes positius a nivell de salut.

Els infants gaudeixen de patis ben organitzats, amb espais que permeten la descoberta, l'observació i el joc en les seves diverses formes; amb diferents tipus de sòls, de materials, de vegetació; amb espais que permeten, també, observar com es desenvolupa la vida i permet que les criatures avancin en l'activitat autònoma que els farà anar més enllà en el seu desenvolupament.






divendres, 19 de setembre del 2014

L'acollida, el període més important.

Els nens i nenes aquesta setmana han estat més còmodes, amb més estones de tranquil·litat . Comencen a mostrar interès per les joguines de la classe.
L’inici del curs, amb l’acollida dels infants i les famílies, és l’època més important i més difícil de tot el curs.
 Durant el procés d’adaptació es barregen una sèrie de sentiments, a vegades difícils de gestionar i expressar per part de l’infant que encara no parla.

Les escoles bressol monbuienques ofereixen un entorn de seguretat als infants per tal que se sentin ben acollits.
Els espais adequats pels infants, aules amplies i lluminoses, còmodes, amb materials motivadors de la curiositat, amb colors alegres i càlids, ... faciliten els aprenentatges i possibiliten que famílies i nens i nenes us els feu vostres.

El sentiment de pertinença és important, el nostre objectiu és aconseguir que infants i famílies sentiu que formeu part de la llar d’infants Santa Anna, Estel o Montxic. 
Desitgem que us sentiu com a casa!

divendres, 5 de setembre del 2014

L'adaptació a la llar d'infants!

Per un infant, anar a la llar d’infants suposa un canvi molt important: surt d’un lloc segur conegut i protegit, on es relaciona amb les persones que ha establert el primers vincles, i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda.


Què podem fer?


     ·                         Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions. “S’ha de respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés d’adaptació. Cal observar atentament les seves reaccions, tant a la llar d’infants com a casa.



·                         Comunicació continuada amb les educadores: facilitar a l’educadora informació de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com és dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…

     ·                         Encara que creiem que no ens entenen, explicar als fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà? (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.
·                         En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.



      

  ·                         No enganyar-los, perquè genera desconfiança, inseguretat i es desorienten. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.


     
        ·                         Una vegada decidit, no allargar els comiats.
        ·                         Ser puntuals a les recollides.

    







·                         Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat.
        ·                         Procurar que no coincideixi amb altres canvis: treure bolquers, canvi de llit….









L’ACTITUD DELS ADULTS:

Els infants necessiten, uns adults forts, que sense deixar-se endur per l’angoixa de l’ infant, aguantin i comprenguin les seves ansietats, que les tolerin i que amb amor i cura els confortin.

Que els vostres fills/es puguin sentir que els podeu ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els les podem estalviar.